MENÚ

Eleccions Generals 2019

Històric Eleccions 28-A 2019

Així ha evolucionat la participació (%)

Les eleccions catalanes del 21-D de 2017 van assolir, amb el 79,09%, un rècord de participació en aquest tipus de comicis amb una xifra només comparable a les que es van donar en les primeres votacions tot just recuperada la democràcia, entre el 1977 i el 1982. Els comicis en què els catalans han assistit de forma més massiva a les urnes van ser les eleccions espanyoles del 1982 (amb una participació del 80,2% del cens), seguides de les espanyoles del 1979 (79,5%). Les catalanes de 2017 (79,09%) se situarien en el tercer lloc del podi. Al llarg del període democràtic les eleccions catalanes sempre havien tingut una participació sensiblement inferior al de les espanyoles, una tendència que es va començar a trencar primer amb les de 2012 (69,6%), i sobretot amb el 27-S de 2015 (77,5%), les quartes eleccions amb més participació.

Així ha evolucionat la composició del Congrés

Les dues primeres eleccions espanyoles van tenir com a vencedora la UCD, que el 1982 es va desplomar, cosa que va permetre al PSOE aconseguir la primera majoria absoluta posterior al franquisme, però també a l'Aliança Popular (posteriorment reconvertida en el PP) menjar bona part del seu espai i situar-se com a segon força (creixent dels 9 als 107 diputats). Fins el 1996, però, el PP de José María Aznar no van poder superar uns socialistes ferits per la corrupció, la crisi econòmica i escàndols com els GAL. Dues legislatures més tard, el PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero va tornar a la Moncloa, on va mantenir-s'hi fins el 2011, quan el popular Mariano Rajoy va imposar-se per majoria absoluta. Sigui com sigui, populars i socialistes han blindat el bipartidisme durant tres dècades i només, a molta distància, IU va aixecar el cap el 1996, amb 21 escons. Ara, C's i Podem amenacen amb irrompre amb més força.

Així ha evolucionat el vot

El bipartidisme s'ha mantingut fins ara, bàsicament, pel fet que PP i PSOE han estat fins ara els dos partits que (excepte en els dos primers comicis) han rebut més vots, a molta diferència de la resta. Tot i això, també s'han beneficiat d'una llei electoral molt poc proporcional (molt menys que en les eleccions catalanes) per la qual el nombre de vots per aconseguir escons a les províncies petites és molt inferior que en les províncies grans, ja que s'hi fixa un mínim de diputats a escollir, els quals se'ls reparteixen quasi en exclusiva entre els dos principals partits. Tot i això, el cert és que PP i PSOE han sumat més del 70% dels vots des del 1982, enfilant-se en ocasions fins i tot al 80%.

Redacció Auri Garcia Disseny Ricard Marfà Programació Marc Camprodon, Idoia Longan i Marc Funollet