MENÚ

Eleccions 20-D / Eleccions Generals Espanyoles

La candidatura més votada per províncies i comunitats

  • Provincia
  • Comunitat

El PP va ser el guanyador de les eleccions del 20-D a totes les províncies de l'Estat excepte a les de Catalunya, el País Basc, Andalusia i Extremadura. Tal com pots comprovar en aquest mapa, a Catalunya, Democràcia i Llibertat va guanyar a les demarcacions de Lleida i Girona, i Podem ho va fer a Tarragona i Barcelona. Al País Basc el PNB es va fer fort a Biscaia i Podem va vèncer a Guipúscoa i Alaba. A Andalusia i a Extremadura el PSOE va avançar el PP a les províncies de Badajoz, en el primer cas, i de Huelva, Cadis, Sevilla, Còrdova i Jaén en el segon. A Màlaga, Granada i Almeria va continuar guanyant el PP, com a la resta de l'Estat.

El PP va ser el guanyador de les eleccions del 20-D a totes les províncies de l'Estat excepte a les de Catalunya, el País Basc, Andalusia i Extremadura. Tal com pots comprovar en aquest mapa, a Catalunya, Democràcia i Llibertat va guanyar a les demarcacions de Lleida i Girona, i Podem ho va fer a Tarragona i Barcelona. Al País Basc el PNB es va fer fort a Biscaia i Podem va vèncer a Guipúscoa i Alaba. A Andalusia i a Extremadura el PSOE va avançar el PP a les províncies de Badajoz, en el primer cas, i de Huelva, Cadis, Sevilla, Còrdova i Jaén en el segon. A Màlaga, Granada i Almeria va continuar guanyant el PP, com a la resta de l'Estat.

La candidatura més votada a Catalunya per municipis

  • Municipis

En Comú Podem va ser la llista més votada a les eleccions del 20-D a moltes de les zones més poblades de Catalunya, a l'àrea metropolitana de Barcelona però també a la costa entre Tarragona i la Selva. ERC i Democràcia i Llibertat, en canvi, es van disputar l'interior de Catalunya, encara que els segons van guanyar a més municipis, sobretot al centre. El PSC i C's, per la seva banda, van aconseguir la victòria a ben pocs pobles, i Unió tan sols en un.

Què ha votat barcelona al 20-D, carrer per carrer

Gairebé tota Barcelona es va tenyir del lila d'En Comú Podem, però a la part alta els blaus del PP i de Democràcia i Llibertat van ser els vencedors i va haver-hi illes de cases de Gràcia i Sants on ERC va ser el partit més votat el 20-D. En aquest mapa interactiu pots comprovar els resultats de les eleccions carrer per carrer.

El mapa té el màxim detall possible, hi ha els resultats per cada una de les 1.069 seccions censals de Barcelona. Si poses el cursor damunt d'una de les seccions censals podràs saber quin partit hi va guanyar i el percentatge de vot dels principals partits, però si hi cliques també veuràs el percentatge de vot de tots els partits, inclosos els minoritaris.

Resultat que ha aconseguit cada candidatura per províncies i comunitats

  • Provincia
  • Comunitat

El PP va obtenir més força al centre de l'Estat mentre que el PSOE va aconseguit un percentatge de vot més alt al sud. C's va sortir reforçat especialment al centre-nord de la península, al País Valencià, Màlaga i Cadis. D'una altra banda, els mapes mostren com la força de Podem es va centrar sobretot als Països Catalans, Galícia i el País Basc.

El PP va obtenir més força al centre de l'Estat mentre que el PSOE va aconseguit un percentatge de vot més alt al sud. C's va sortir reforçat especialment al centre-nord de la península, al País Valencià, Màlaga i Cadis. D'una altra banda, els mapes mostren com la força de Podem es va centrar sobretot als Països Catalans, Galícia i el País Basc.

Resultat que ha aconseguit cada candidatura a Catalunya per municipis

  • Municipi

Als mapes pots veure com En Comú Podem va concentrar la major part de la intensitat de vot als voltants de l'àrea metropolitana de Barcelona, tal com els va passar en menor mesura al PSC i a C's, mentre que els vots a ERC i Democràcia i Llibertat es van repartir més per l'interior.

El trencament del bipartidisme a l'Estat

  • 2015
  • 2011

El bipartidisme va patir un autèntic revés el 20-D. Si a les eleccions del 2011 a la majoria de províncies només van aconseguir representació al Congrés el PP i el PSOE, aquesta vegada les que només tenen diputats dels dos grans partits són una minoria. El 2011 només hi havia set províncies amb diputats de tres partits i nou on quatre o més formacions van aconseguir representació.

Aquestes eleccions del 20-D, en canvi, dotze províncies han aconseguit representants de tres formacions i 26 demarcacions tenen diputats de quatre o més partits. El color groc, que en aquest mapa mostra les províncies on aguanta el bipartidisme, s'ha convertit en minoritari.

El bipartidisme ha patit un autèntic revés a les eleccions del 20-D. Si a les eleccions del 2011 a la majoria de províncies només van aconseguir representació al Congrés el PP i el PSOE, aquesta vegada les que només tenen diputats dels dos grans partits són una minoria. El 2011 només hi havia set províncies amb diputats de tres partits i nou on quatre o més formacions van aconseguir representació.

En les eleccions del 20-D, en canvi, dotze províncies van aconseguir representants de tres formacions i 26 demarcacions tenen diputats de quatre o més partits. El color groc, que en aquest mapa mostra les províncies on aguanta el bipartidisme, s'ha convertit en minoritari.

La desfeta del PP i del PSOE a l'Estat

  • Provincia
  • Comunitat

El PP i el PSOE van rebre un fort càstig a les eleccions del 20-D, que van significar una desfeta del bipartidisme, tal com pots comprovar en aquests mapes. Tot i això, no van patir la mateixa caiguda a a tot arreu. La comunitat on el PP va perdre més pes relatiu –en percentatge de vots– és Múrcia, seguida del País Valencia i les Illes Balears. Per províncies, la caiguda del PP la van encapçalar Múrcia, Alacant i València. Els populars van perdre menys vots a comunitats com el País Basc i Astúries.

El PSOE també va patir una forta caiguda. No va perdre vots a tot arreu –n'ha guanyat 1.154 a Ceuta i 123 a Melilla, que no es mostren en aquest mapa–, però gairebé. Per comunitats, on va caure amb més força va ser a Catalunya, seguida de les Illes Balears i l'Aragó. Per províncies, la desfeta més gran va ser a Barcelona, seguida de les Illes Balears i Tarragona. Les comunitats on van perdre menys vots els socialistes van ser Múrcia i Extremadura.

El tercer gran partit estatal que s'havia presentat a les últimes eleccions al Congrés, IU, també va patir una caiguda generalitzada, excepte a Cantàbria i on es presentava amb alguna de les marques de Podem –a Catalunya i Galícia, on es van comptar els resultats conjuntament–. On va perdre més suports va ser a Astúries, seguida de l'Aragó i Madrid. Aquest 26-J, però, es presenta coaligada amb Podem per intentar repetir a nivell estatal els èxits assolits per les confluències territorials.

El PP i el PSOE van rebre un fort càstig a les eleccions del 20-D, que van significar una desfeta del bipartidisme, tal com pots comprovar en aquests mapes. Tot i això, no van patir la mateixa caiguda a a tot arreu. La comunitat on el PP va perdre més pes relatiu –en percentatge de vots– és Múrcia, seguida del País Valencia i les Illes Balears. Per províncies, la caiguda del PP la van encapçalar Múrcia, Alacant i València. Els populars van perdre menys vots a comunitats com el País Basc i Astúries.

El PSOE també va patir una forta caiguda. No va perdre vots a tot arreu –n'ha guanyat 1.154 a Ceuta i 123 a Melilla, que no es mostren en aquest mapa–, però gairebé. Per comunitats, on va caure amb més força va ser a Catalunya, seguida de les Illes Balears i l'Aragó. Per províncies, la desfeta més gran va ser a Barcelona, seguida de les Illes Balears i Tarragona. Les comunitats on van perdre menys vots els socialistes van ser Múrcia i Extremadura.

El tercer gran partit estatal que s'havia presentat a les últimes eleccions al Congrés, IU, també va patir una caiguda generalitzada, excepte a Cantàbria i on es presentava amb alguna de les marques de Podem –a Catalunya i Galícia, on es van comptar els resultats conjuntament–. On va perdre més suports va ser a Astúries, seguida de l'Aragó i Madrid. Aquest 26-J, però, es presenta coaligada amb Podem per intentar repetir a nivell estatal els èxits assolits per les confluències territorials.

On ha crescut i on ha caigut cada partit a Catalunya

  • Municipi

El vot a ERC va créixer de manera generalitzada a gairebé tot Catalunya el 20-D, si es comparen els resultats amb els del 2011. Només va caure en cinc municipis i en la majoria va augmentar de manera molt significativa, sobretot a l'interior de Catalunya. Al següent mapa pots descobrir en quines poblacions va créixer el vot (verd), en quines va descendir (vermell) i en quin percentatge ho va fer; només cal que deixis el cursor damunt del municipi en qüestió per veure les xifres.

A les eleccions del 2011, En Comú Podem no s'hi podia presentar, perquè no existia, però sí que ho va fer ICV, que és membre de la coalició amb Podem i Barcelona en Comú. Comparant els resultats d'ICV del 2011 i els d'En Comú Podem del 20-D, es pot veure com el percentatge de vot va augmentar especialment a les zones urbanes de l'àrea metropolitana de Barcelona, però també ho va fer als voltants de Montserrat i a zones com la Selva, el delta de l'Ebre, la Vall d'Aran i els voltants de la ciutat de Lleida.

Per analitzar els resultats de Democràcia i Llibertat ha calgut afegir-hi els vots d' Unió i comparar-los amb els que va treure CiU quan totes dues forces encara eren una coalició. Les xifres mostren clarament que DL va caure a la majoria de Catalunya, excepte en comptats municipis de l'interior. En verd podeu veure els municipis on DL va aconseguir augmentar el percentatge de vots i els tons de vermell indiquen la intensitat de la davallada.

El PSC també va patir una davallada generalitzada a tot Catalunya, exceptuant-hi algunes poblacions, atenuada a l'interior. On va csure més en percentatge de vot és al sud de Catalunya i a l'àrea metropolitana de Barcelona i poblacions properes.

El PP va perdre percentatge de vot de manera general respecte a les eleccions del Congrés del 2011, però ho va fer especialment als municipis del litoral i el prelitoral. En canvi, va aguantar o fins i tot va guanyar vots a uns pocs municipis de l'interior.

Candidatura més votada a la ciutat de Barcelona per districtes

Redacció Auri Garcia Disseny Ricard Marfà Programació Marc Camprodon, Idoia Longan i Marc Funollet